Es duen a terme accions de protecció i millora dels hàbitats i espècies de la Reserva Natural de Sebes gràcies a les subvencions als espais naturals de Catalunya del Departament d’Acció Climàtica

La Reserva Natural de Sebes i meandre de Flix comprèn dos espais fluvials del tram final del riu Ebre que destaquen per la seva biodiversitat, tant pel que fa a les espècies botàniques com faunístiques. Des del 1993, ja fa gairebé 30 anys, s’han dut a terme diferents projectes coordinats pel Grup de Natura Freixe, l’entitat gestora de l’espai, per tal de millorar els hàbitats que el conformen: tot i les característiques que converteixen la Reserva en un espai ric en fauna, vegetació i serveis ecosistèmics, també trobem diferents impactes ambientals que posen en perill el seu bon estat de conservació. Alguns d’ells són la proliferació d’espècies exòtiques i la gestió hidrològica dels embassaments, que modifiquen l’heterogeneïtat dels hàbitats aquàtics.

Per tal de poder garantir la preservació de la biodiversitat d’aquest espai natural protegit, des del Grup de Natura Freixe s’han proposat diferents accions de conservació que han estat subvencionades pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya a través de la convocatòria de subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020 per a l’any 2022. La quantitat atorgada, 46.342,01 €, correspon al 90% del pressupost elegible.

Donant continuïtat a més d’onze anys de gestió, una part d’aquest ajut s’ha destinat a la conservació els herbassars inundables de la Reserva Natural de Sebes mitjançant la pastura amb els cavalls de la Camarga.

També s’han dut a terme actuacions de control d’espècies exòtiques a l’espai protegit. Quant a vegetació, s’han retirat diferents recobriments de plantes exòtiques com la canya asiàtica (Arundo donax), el lligabosc japonès (Lonicera japonica), el Xanthium echinatum (conegut popularment com “catxurro”), la serpeta (Cuscuta campestris) i dues espècies de cactus: Cylindropuntia pallida i Opuntia ficus-indica.

Pel que fa als peixos exòtics, s’han extret un total de 1.159 exemplars de diferents espècies que, malauradament, ja estan àmpliament distribuïdes pel riu Ebre posant en perill la fauna autòctona. Els mostrejos de pesca s’han dut a terme en tres punts diferents de la Reserva Natural de Sebes, amb el canal de la Vall de Sant Joan com a ubicació més perjudicada per la proliferació d’aquesta ictiofauna.

Pel que fa a les espècies exòtiques invasores més comunes, destaquen els alburns (Alburnus alburnus) amb un total de 520 captures, la perca americana (Micropterus salmoides) amb 116 i els silurs (Silurus glanis), espècie de la qual s’han extret 31 exemplars.

Seguint amb els hàbitats aquàtics, s’han dut a terme diverses dallades mecàniques de vegetació per evitar que es produeixi un rebliment als diferents tolls, llacunes i canals de Sebes. A més, durant els períodes de cabal baix, també s’ha controlat la proliferació de la falguera d’aigua (Azolla filiculoides) per evitar l’eutrofització dels hàbitats protegits i millorar la seva integritat biològica.

La protecció de les espècies de fauna amenaçades també ha estat un punt clau en les accions de conservació realitzades. Una de les actuacions més destacades és la construcció d’una gàbia de vol per consolidar la presència de l’arpella (Circus aeroginosus) a l’espai natural protegit. Aquest any, ja s’ha posat en marxa un hacking amb quatre exemplars procedents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, rescatats en el marc del projecte de l’esparver cendrós a la plana de Lleida.

A més a més, també s’han creat infraestructures per afavorir la nidificació de diferents espècies d’ocells. Per una banda, s’han instal·lat diferents caixes niu per a gaig blau (Coracias garrulus), un coràcid classificat com a espècie propera a l’amenaça a Catalunya i en estat de conservació vulnerable en l’àmbit europeu: la transformació agrícola dels conreus, l’ús de pesticides i l’abandonament dels camps són les principals causes del declivi poblacional d’aquesta espècie.

Per l’altra, s’ha procedit a l’excavació d’un talús de cria per a ocells excavadors ubicat a la zona del Mas de les Cigonyes. La pèrdua de talussos en els sistemes fluvials hidrològicament regulats ha comportat la pèrdua de zones de cria adequades per aquest tipus d’aus, com pot ser l’oreneta de ribera (Riparia riparia), el blauet (Alcedo atthis) o l’abellerol (Merops apister), catalogades d’interès especial dins el catàleg d’espècies amenaçades i protegides pel decret 2/2008.

Finalment, per completar les accions de conservació d’hàbitats i espècies, es considera essencial destinar recursos a mantenir les diferents infraestructures d’ús públic que serveixen per potenciar els serveis ecosistèmics de l’espai natural i crear-ne de noves, sempre amb l’objectiu d’apropar els valors mediambientals a la població. Així doncs, els visitants de la Reserva Natural de Sebes trobaran noves cartelleres amb informació divulgativa sobre l’espai i millores en les instal·lacions existents, com una ampliació de la pantalla d’observació del Mas de Pitoia o un nou sostre per a l’observatori de la Vall de Sant Joan.

Scroll to Top

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER!

I aconsegueix aquesta làmina totalment GRATIS amb 12 espècies emblemàtiques de la Reserva Natural de Sebes i les millors èpoques de l’any per observar-les!

REBRÀS NOTÍCIES DE MANERA PERIÒDICA I TOTES LES ACTIVITATS QUE TENIM
PROGRAMADES DIRECTAMENT A LA TEVA BÚSTIA DE CORREU

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques de la navegació dels nostres usuaris i millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.